VÖBAM - Bilder och kartor från hela världen, antika och nytryck.

Olaus Magnus saluda el preuat lector. Perquè tu puguis comprendre còmodament aquest mapa sobre els països del nord i les remarcables coses que s’hi troben (el publico en honor del venerat dux Pietro Lando i el senat de Venècia i en benefici general del món cristià). Has de saber que està dividit en 9 parts, marcades amb les lletres de mida gran A, B, C, etc. A més, que dins de cadascuna d’aquestes lletres n’hi ha de més petites que mostren abreujadament les coses a les que es fa referència.

A comprèn dins de la seva zona l’illa d’Islàndia, lloada per les seves insòlites meravelles; en aquesta illa, prop de la lletra petita A • hi ha tres muntanyes en els cims de les quals resplendeix la neu eterna i al peu hi crema el foc etern. B • Quatre fonts de naturalesa molt diferent, una de les quals amb la seva escalfor eterna transforma en pedra tot el que s’hi llença, conservant alhora la seva forma antiga; la segona és insuportablement freda; la tercera produeix “cervesa”; la quarta exhala una malaltia perniciosa. C • Un foc que devora l’aigua i no crema les estopes. D • Corbs i falcons blancs, i igualment garses, óssos, llops i llebres blanques; tanmateix, també hi ha llops completament negres. E • El glaç, que deixa sentir xiscles de veus humanes i et convenç que allà es turmenten les ànimes de la gent. F • Una penya que sembla volar a través de la massa d’exhalacions. G • Una quantitat tan gran de peix amuntegat per a vendre’s, que assoleix l’alçada de les cases sota el cel. H • Una quantitat increïble de mantega. I • La gran exuberància dels pastius, que si el bestiar no s’hi manté allunyat queda malmès per afartament. K • Monstres marins, grans com muntanyes, sotsobren els vaixells si no s’espanten i fugen pel soroll de trompetes o en llençar bótes buides al mar. L • Mariners, que tiren l’àncora sobre el llom dels monstres pensant-se que són illes, estan sovint en perill de mort. M • Vaixells mercants, que s’ataquen mútuament amb canons, lluitant per arribar primer als ports i pels guanys. N • L’escut de Noruega i d’Islàndia.

B abraça una part de Grenlàndia, els habitants de la qual situats al voltant de la lletra A • es presenten com mariners molt destres, que empren barques de cuiro, segures qualsevol que sigui el perill que les amenaci; amb les barques ataquen i enfonsen els vaixells dels estrangers. B • Dos monstres marins colossals, l’un de dents terribles, l’altre escruixidor per les seves banyes i ardent mirada; el perímetre dels seus ulls amida de 16 a 20 peus. C • Una balena que s’aixeca i enfonsa una gran nau. D • Una serp de 200 peus de llargada que es cargola al voltant d’un gran vaixell i el destrueix. E • Rosmarus, un monstre marí de la mida d’un elefant, dorm aferrat a la penya i així és capturat. F • Molts remolins espantosos al mar. G • L’insaciable golut buida la seva panxa esprement-se entre arbres. H • Un pescador, que colpeja el glaç amb una maça, estabornint i agafant així el peix que hi ha a sota. I • Els rens es domestiquen en ramats i superen els cavalls més lleugers quan s’enganxen davant de carros. K • Dimonis, que han pres forma corporal, serveixen a la gent. L • Un ramat de rens domesticats, que donen llet per a les necessitats de la casa. * Un jaciment d’or.

C exposa al costat de la lletra A • boscaters que durant la nit ataquen els mariners però durant el dia no es poden trobar per enlloc. B • Idòlatres preguen com divinitat un tros de teixit vermell posat al capdamunt d’un pal. C • Starchaterus, un lluitador de boxa suec, abans molt famós a tota Europa. D • Una illa magnètica, a 30 milles del pol, més enllà de la qual l’anomenada brúixola perd la seva força. E • Una gran àliga embolcalla els seus ous en la pell escorxada d’una llebre; els aligons es coven amb la calor fecunda. F • El gran llac blanc (el mar Blanc), on hi ha peixos i ocells de diferents espècies. G • Un ritu de noces entre els adoradors pagans celebrat amb pedra foguera sobre els caps dels nuvis. H • Intercanvi d’articles de primera necessitat sense emprar diners. I • Una lluita entre dos reis, l’un d’ells –amb rens i soldats de peu sobre posts corbades (esquís) emprant arcs– ha vençut l’altre, que combat a cavall. K • Rens que tiren d’un carro o carretó (trineu) sobre neu i glaç. L • Pesca de foques sobre pannes de glaç i una increïble abundància de salmons i llúceres. M • Mart, mart gibelí, ermini, diferents classes d’esquirols, per tot arreu una quantitat immensa de castors. N • Mercaders moscovites, que remolquen els seus vaixells entre els llacs per dedicar-se a la barata.

D mostra prop de la A • les illes i la diòcesi de Färöarna, els habitants de les quals, consumidors de peix, trossegen i es reparteixen els grans animals marins que les tempestes llencen a la costa. B • Aquí es dóna com tribut al governador de la regió caps de corb com signe que hom ha mort aquest ocell danyós, que allà mata ovelles i xais. C • A la bocana d’aquestes illes un alt penyal, que els mariners anomenen El Monjo; una protecció magnífica contra les tempestes. D • L’espantós monstre marí Ziphius devorant una foca. E • Un altre espantós monstre, de nom desconegut, al seu costat (és a dir, al costat de Ziphius) a l’aguait. F • Aquí hi ha l’illa de Tyle. G • Les illes (Shetland) i el bisbat, una terra fèrtil amb dones formosíssimes. H • Les illes (Orkney), 33 en nombre, que antigament s’anomenaven regne. I • Ànecs que surten dels fruits de l’arbre. K • Un monstre marí semblant a un porc.

E conté al costat de la A • el nom de l’illa de Scandia, des de la qual el poble més poderós va anar per tot el món. B • L’escut del reialme de Suècia, tres corones. C • L’escut del reialme de Noruega, un lleó armat amb una destral. D • Aquí hom intenta mesurar la profunditat insondable del mar des d’una penya. E • Un monstre semblant a un rinoceront devora un llamàntol de 12 peus de llargada. F • Es lliguen plaques com escuts als peus dels cavalls perquè no s’enfonsin en la neu. G • Els rens domesticats donen una llet excel·lent. H • Linxs devorant gats salvatges. I • Llops lluitant contra ants sobre el glaç. K • Piràmides i grans pedres que contenen les gestes dels pares, descrites amb lletra gòtica. /*/ Designa jaciment de ferro. /*/ Recursos de coure. /*/ Riquesa de plata excel·lent. L • Un llac, que mai es glaça. M • Una serp marina, de 30 o 40 peus de llargada.

F sota la A petita • Sovint esdevé que el mar es glaça i pot sostenir els carros (trineus*) més pesants i alhora dóna així un camí transitable als navegants, que competeixen amb els carros en rapidesa. B • Ases salvatges o ants tiren veloçment el carro sobre la neu. C • Una lluita entre pastors i serps. D • Els faisans o gallines de bosc poden estar amagades sota la neu uns quants mesos sense menjar. E • Altres ocells, ocells de neu completament blancs, que mai no surten sinó només els hiverns molt freds. F • Un riu negre, de profunditat incommensurable; només té peixos negres, però són saborosos. G • Esclat d’un soroll insuportable, quan es llença quelcom viu a la caverna o cova de Viborg. H • El cau dels castors, en part a terra, en part a l’aigua; com apleguen trossos de fusta, per construir. I • Pelicà, un ocell gros com una oca, emet un crit molt fort amb la gola plena d’aigua. K • La llúdria es domestica per a pescar i portar el peix al cuiner. L • La gent llisca molt de pressa sobre l’interminable mar glaçat amb ossos sota els peus (patins d’os*). M • Atuell per banquet, anomenat Kåsa. N • A l’hivern es combat sobre el glaç igual que a l’estiu al mar.

G Mostra tota la llegenda del mapa i parts dels regnes d’Anglaterra, d’Escòcia i d’Holanda.

H conté al costat de la lletra A • l’antic regne de Frísia on hi ha magnífics cavalls, i després el regne de Dinamarca, de gent bel·licosa i disseminat per les moltes illes del país. B • Les poderoses i imposants ciutats vendèliques, els ports de les quals estan constantment il·luminats perquè els mariners no perillin per imprudència. C • De vegades es construeixen albergs públics sobre la mar glaçada. D • Recollint ambre en la costa de Prússia. E • La ciutat de Danzig; habitada per gent benestant i honrada. F • La bondat dels peixos anomenats rockes en gòtic i raya en italià, doncs protegeixen l’home que neda i el salven d’ésser devorat per monstres marins. G • El regne de Gothia, la primera pàtria del gots. H • L’illa de Gotland, segons l’etimologia d’aquest nom el país dels gots, on encara avui es resolen causes de dret marítim. I • En temps de guerra s’encenen focs a les muntanyes de la costa. K • La ciutat reial d’Estocolm, ben protegida per l’art de la fortificació, les formacions de la natura i l’aigua. L • Poderoses naus per a batalles navals, armades per totes bandes de grans canons, des dels que es disparen peces de ferro dins de barrils.

I conté primer al costat de la lletra A • el país de Livònia, sota la denominació de l’orde alemanya de la Mare de Déu. B • Kurland, que en les seves costes es produeixen constantment naufragis i hi ha poc consol pels afectats. C • Samogethia, dit així després de haver-s’hi establert els gots. D • El Gran Ducat de Lituània, sotmès al rei de Polònia. E • ensenya un ur que amb les seves banyes aixeca i llença un home cuirassat. F • Óssos, que rasquen mel dels arbres, són abatuts per maces amb claus de ferro que s’hi ha penjat. Finalment un quadre presenta els noms d’un cert nombre de persones, que segons l’unànime testimoniatge dels documents provenen de l’illa de Scandia.

Abans dels comentaris pròpiament dits del mapa, Olaus Magnus va fer imprimir una carta de privilegi, promulgada l’any 1539 pel papa Pau III. S’hi prohibeix per un període de 10 anys tota reproducció del mapa (“La Geografia o Descripció dels Països Nòrdics”), que Olaus durant molt temps i amb gran esforç va compilar, i també dels llibres que descriuen els països nòrdics. S’amenaça amb excomunicació i multes de 200 ducats d’or. • Després de la descripció s’assenyala que el mapa pot comprar-se a la botiga de Thomas de Rubis, prop del pont de Rialto a Venècia.

L’any 1539 es va imprimir a Venècia un mapa dels països nòrdics sorprenentment modern per l’època. Per primera vegada l’observador trobava un mapa d’aquests països que era correcte en els seus trets fonamentals. Fins i tot pel que fa al format era una gran obra. Nou fulls, impresos amb gravats a la fusta, conformaven junts un mapa de 1,25 m d’alçada i 1,70 d’amplada. L’autor d’aquest treball remarcable era Olaus Magnus (1490-1557). Certs períodes de la seva vida es desconeixen, però se sap que va néixer a Linköping, Suècia. Rebé educació de l’església i va fer estades a diferents centres d’estudis de l’estranger. En tornar a Suècia va treballar dins l’església a Uppsala i Linköping. El 1522 era capellà a Estocolm. • Alguns anys abans havia viatjat al nord del país i a Noruega com a recaptador de diners de la venda de butlles d’indulgències. Els diners s’havien d’emprar en la construcció de la basílica de Sant Pere, a Roma, començada el 1506. El viatge, que va durar un any –del maig del 1518 a l’estiu del 1519– li permeté aprendre molt sobre la natura i la gent d’aquelles regions, coneixements que li van ésser molt útils en les seves posteriors activitats. • El 1524 Olaus Magnus va ésser enviat a Roma pel nou rei Gustau Vasa, per a negociacions diplomàtiques amb la cúria romana. Nogensmenys, durant la seva absència la doctrina luterana es va anar consolidant a Suècia. Això va contribuir a que Olaus Magnus, una persona fidel al papa, mai no tornés al país. Va residir prop de deu anys a Danzig i fou allà on va començar a treballar amb la Carta Marina. Però fins que no va anar a viure a Itàlia a finals de la dècada del 1530, no li va ésser possible imprimir-la. Hi va afegir descripcions en llatí (dins del mapa), italià i alemany (impreses separadament). El mapa pot considerar-se un predecessor de la seva gran obra “Historia de Gentibus Septentrionalibus” (Història dels Pobles dels Països Nòrdics), impresa a Roma el 1555, la primera descripció a gran escala dels països i pobles del nord. La relació amb la Carta Marina és evident. Es pot dir que aquesta “Història” constitueix un comentari summament dens del mapa. • És probable que es fes una edició petita de la Carta Marina, circumstància que explica la seva excepcionalitat. Durant segles va restar completament perduda. El 1886 se’n va trobar un exemplar a la Hofund Staadsbibliothek de Múnic. Varen haver de passar 75 anys fins que no en va aparèixer un altre exemplar, que la biblioteca de la Universitat d’Uppsala comprà a Suïssa. Aquestes dues peces úniques del fantàstic mapa d’Olaus Magnus de l’any 1539 són uns documents inestimables per l’estudi de la cartografia històrica i la cultura dels països nòrdics.

CARTA MARINA 1539